Bloc de notes del Cal

SALA, Toni. L’Altra Editorial, Barcelona, 2014, 179 pàg.                               Toni Sala ha construït  Els nois  al voltant de la mort en accident de trànsit de dos germans molt joves, d’una vintena d’anys. La desaparició dels dos xicons afecta quatre personatges ben diferents que, d’entrada, no tenen relació, però que, a poc a poc, aniran entrellaçant les seues vides. Dos d’aquests personatges  — l’Albert i la Iona —  podríem ser qualsevol de nosaltres, gent que camina pel carrer. En canvi, Miqui, el transportista, i Nil, l’artista sinistre, habiten a la zona d’ombra i, de vegades, és desassossegant conèixer-los a fons. Però anem a pams. En primer lloc hi ha l’Albert. És un empleat de banca de vida molt rutinària que treballa a Vidreres, el lloc dels fets, un petit poble d’interior, però no hi viu. És cas...

La setmana passada, el dijous 17 d'abril, va morir García Márquez. Escric aquest post perquè és una data que no vull oblidar. Crec que hi ha una generació sencera de lectors que li devem molt. Quan tenia 12 anys, el professor de literatura  — espanyola, ja que no ens ensenyaven una altra en aquell moment —  ens va lliurar una llista de lectures possibles per al curs. Era una relació llarga, amb almenys 20 títols. Encara recorde alguns dels que vaig llegir: Las ratas , de Delibes; Réquiem por un campesino español , de Sender; La barca sin pescador , de Casona o Los cachorros , de Vargas Llosa. També hi havia El coronel no tiene quien le escriba , de l'autor colombià. Per casualitat, aquesta va ser la primera que vaig comprar. És una novel·la curta. Gabo la considerava la seua creació més perfecta perquè deia que l'havia reescrita nou vegades. Es va basar en la figura del seu avi,  Nicolás Márquez,  coronel en la Guerra dels Mil Dies, per crear-ne el protagonis...

ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Edicions  Bromera, Alzira, 2013, 267 pàg.                               Aquest volum del poeta arreplega tres dels seus llibres que havien sigut publicats feia anys i ara eren pràcticament introbables. Són Tractat de les maduixes , La parra boja i Quadern de Bonaire . Els dos primers textos són memòries.  El tercer recull impressions de les seues estades a les Illes i escrits d’opinió sobre diverses menjades: a favor de la paella, en contra de la fideuà , sobre la forma tradicional de coure l’arròs al forn, al voltant de les anguiles o entorn del seu deler pel pa (ja siga amb oli i sucre, com a la infantesa, ja siga amb tomaca refregada, amb oli i sal, els tipus de pa, la qualitat...). El títol conjunt, molt ben escollit, fa referència als versos inicials del poema  « Demà serà una cançó » , de ...

CUCARELLA, Toni. Edicions  Bromera, Alzira, 2013, 87 pàg.                                Vaig comprar aquest llibre per un impuls: hi havia la portada de Carles Barrios, tan bonica, i un títol molt suggeridor, que feien difícil arraconar-lo en la llista dels  «per a  més endavant » . A més a més, havia llegit obres molt sòlides de Toni Cucarella, com ara:  La lenta   agonia dels ametlers perduts ,  Els camps dels vençuts ,  Hòmens i falagueres i altres relats ... Vaig tenir sort i no em vaig enganyar:  Dones d’aigua  és una novel·la curta magnífica, redona; plena de senzillesa i d’alè poètic. El xativí ha creat una obra molt lírica. Ens hi presenta la realitat angoixant de la guerra i, sobretot, de la postguerra, però des de la visió màgica de l’adolescent de 13 anys que narra els fets. Aurora   ens transmet la seua història en primera persona, amb...

LARSSON, Asa. Columna Edicions, Barcelona, 2010. Títol original:  Det blod som spillts , 2004. Traducció: Núria Vives Colom. Assa Larsson fa part de la novel·la negra nòrdica juntament amb Camilla L å ckberg, Arnaldur Indridason, Mari Jungstedt o Henning Mankell. Ens presenta un món molt llunyà del paradís suec oficial; un món rural intransigent, masclista i profundament conservador. Kiruna és una petita ciutat sueca on és difícil integrar-se per als nouvinguts o fer-hi qualsevol canvi, però podria ser una localitat rural de qualsevol part. L’estructura del relat no s’allunya molt del paradigma de Stieg Larsson: novel·la negra amb denúncia social, certa violència i alguns grams de sexe, però molt menys que en Stieg.   Rebecka Martinsson, una advocada d’un bufet important, torna a l’estiu a la ciutat on va nàixer, Kiruna. Encara està recuperant-se de l’experiència en un cas recent d’assassinat, quan s’assabenta que ha aparegut assassinada la rectora de l’església ...

Un dia d’estiu havia d’esperar un familiar en una parada del metro. Com que em causa desfici eixir de casa sense un llibre, duia aquest a la mà per si havia d’esperar. Encara no l’havia començat. L’atzar o el destí — com diu Dinesen — va fer que el parent tardara més de quaranta minuts a arribar, i això em va permetre llegir gran part d’aquesta obra. Aquella mateixa nit la vaig acabar. ISAK DINESEN (1885-1962) o KAREN BLIXEN —el seu nom real— narra aquesta història amb destresa, i ho fa amb l’encís d’un conte oriental: amb personatges que irrompen en la trama entre la nit i la pluja, amb passions romàntiques impossibles, i  situant l’acció en un moment del passat no massa llunyà, però suficientment separat del moment de l’escriptura per envoltar-lo de boira. Construïda amb eficàcia, aquesta novel·la curta de llenguatge senzill, cerca, des de la primera ratlla, el final; basteix tot un edifici complex al servei d’aquest final. Teniu la ressenya completa en:   http...

CARVER, Raymond, Labutxaca, Barcelona, 2010, 240 p. Títol original: Cathedral , 1983. Traducció: Dolors Udina.   Raymond CARVER, un dels millors contistes nord-americans, va morir als 49 anys de càncer de pulmó. Els últims deu anys de la seua vida, els de la relació amb la poetessa Tess Gallagher, van ser molt productius, en contraposició als deu anteriors, un parèntesi en la seua obra, a causa de l’alcoholisme desenfrenat. Carver va publicar quatre reculls de contes en vida. Catedral n’és un dels més famosos i quasi un clàssic del segle xx . De què parlem quan parlem d’amor és un altre dels seus llibres il·lustres. Va ser reeditat amb el títol de Principiants en la nostra llengua fa dos o tres anys. En  aquesta versió s’incloïen també els fragments suprimit per l’editor nord-americà en la primera edició, que modificaren profundament el text. Els relats que integren Catedral parlen de parelles trencades o en reconstrucció, parelles de nord-americans de classe ...

CONRAD, Joseph, Editorial Alpha, Barcelona, 2012, 220 p., 24,00 €. Títol original:  Tales of unrest , 1898. Traducció: Ferran Ràfols Gesa Una introducció excel·lent al món de CONRAD, si no el coneixem encara. Podem trobar-hi tots els seus temes habituals: l’amistat, la deslleialtat, el mal en la natura, el destí... Tot açò emmarcat en una narrativa d’aventures de llenguatge acuradíssim, carregada de psicologia i amb antiherois com a protagonistes. Joseph Conrad va nàixer a Berdítxiv (Polònia), encara que aquesta localitat es trobava aleshores sota el domini de l’Imperi Rus. La seua família pertanyia a l’aristocràcia. Son pare va ser un nacionalista polonès molt actiu, cosa que li va ocasionar moltes dificultats amb les autoritats russes. Va perdre sa mare quan tenia 8 anys i son pare, una mica després, als dotze. Va ser educat per un oncle durant poc temps, perquè s’embarcà cap a Malàisia com a mariner. Va navegar durant anys per aquesta zona i per Àfrica. Aprengué l...

HESCHELES, Janina, Riurau Editors, Barcelona, 2012, 113 p., 13,50 €. Traducció: Guillem Calaforra. Aquest és el relat d’una xiqueta polonesa del procés de persecució i extermini dels jueus entre 1941 i 1943 a la ciutat de Lwów, enclavada a la regió de Galítzia, que pertany actualment a Ucraïna. Va redactar els fets en un quadern immediatament després de ser rescatada del camp de treball. La va alliberar-ne un grup de la resistència polonesa del Consell d’Auxili als Jueus. Alguns pensaran que parle d’un text similar al  Diari d’Anna Frank . Tanmateix, res a veure. O poc a veure, perquè no ens presenta d’una manera intimista la convivència d’un grup de persones en un petit pis amagat, com en el cas de l’alemanya, sinó que ens ofereix una visió infantil però detallada del terror i del caos que assolava els carrers de la ciutat polonesa; una visió carregada de dades d’importància documental. S’hi narra, doncs, l’ocupació alemanya de l’urbs i la creació d’un cam...

El passat mes de febrer l'Institut d'Estudis Catalans va decidir fer alguns canvis en el diccionari normatiu, com ara, l'acceptació de l'estructura  apropiar-se de  ( Apropiar-se de les terres d'algú .). Fins ara, només s'acceptava  apropiar-se  + complement directe. Una altra de les variacions importants que ha introduït (per fi!) és l'acceptació de les paraules  blog  i  bloguer.  Ací teniu l'enllaç al butlletí de l'Institut. < http://www.iec.cat/activitats/butlleti/butlleti_iec.asp?numero=173 >  Aquests canvis tan justos ja estan reflectits en la versió en internet del diccionari de l'IEC. Apliquem les modificacions immediatament al blog i això ens obliga a canviar-ne l'adreça: des del divendres 1 de març és   http://www.blogdelcal.blogspot.com

VILLANUEVA I PERARNAU, Muriel, Amsterdam Llibres, Badalona, 2012, 149 p., 15,95 €. Muriel Villanueva va nàixer a València. Actualment fa de professora d’escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura Creativa de l’Ateneu Barcelonès. Aquesta és la seua quarta novel·la, un text interessant de cerca interior que paga la pena llegir, una ficció molt psicològica. La gatera  és una obra que pot enganyar-nos en l’acostament inicial. Comença suaument i les pàgines van succeint-se amb amabilitat. Sembla un llibre tranquil: la vida d’una xica comuna, Raquel. Però, a poc a poc, va desdoblant-se i allò que semblava una vida transparent esdevé opaca i intricada com no hauríem imaginat. La trama, tènue, ens arriba a través de les pàgines del diari de Raquel. Va perdre anys enrere la seua família en un accident de trànsit. Creix amb la seua àvia, però un dia aquesta mor i la xica hereta dos pisos simètrics en un edifici de Barcelona. Decideix traslladar-s’hi per estudiar a l...