Sang vessada

LARSSON, Asa. Columna Edicions, Barcelona, 2010.
Títol original: Det blod som spillts, 2004. Traducció: Núria Vives Colom.


Assa Larsson fa part de la novel·la negra nòrdica juntament amb Camilla Låckberg, Arnaldur Indridason, Mari Jungstedt o Henning Mankell. Ens presenta un món molt llunyà del paradís suec oficial; un món rural intransigent, masclista i profundament conservador. Kiruna és una petita ciutat sueca on és difícil integrar-se per als nouvinguts o fer-hi qualsevol canvi, però podria ser una localitat rural de qualsevol part. L’estructura del relat no s’allunya molt del paradigma de Stieg Larsson: novel·la negra amb denúncia social, certa violència i alguns grams de sexe, però molt menys que en Stieg. 

Rebecka Martinsson, una advocada d’un bufet important, torna a l’estiu a la ciutat on va nàixer, Kiruna. Encara està recuperant-se de l’experiència en un cas recent d’assassinat, quan s’assabenta que ha aparegut assassinada la rectora de l’església de Jukkajårvi, una dona d’idees progressistes. La inspectora Anna-Maria Mella serà l’encarregada d’investigar els fets. Ella i Rebecka aniran desvelant fragments d’una veritat complexa.

No sé per què, m’agraden les històries de suspens situades a pobles menuts, d’ambient asfixiant. Pense en Dia de caça, de Gerard Guix, una novel·la inquietant, o Tor.Tretze cases i tres morts, o, fins i tot La casa cantonera, un text que cal no perdre’s.


Comentaris

  1. Olga Xirinacs5 de novembre del 2013, a les 1:17

    La força de les promocions editorials i periodístiques fa anys que ens porta als països glaçats, amb Henning Mankell al capdavant i potser com a pioner.
    Ens agrada el contrast amb la nostra realitat eixuta.
    La realitat que fuig de la Barcelona perpètua o de les trinxeres eternes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Antoni23 de desembre del 2013, a les 5:42

      Sí, Olga, crec que ens agrada el contrast del paisatge. També esperem un contrast en les formes de vida i en els caràcters però no són gaire diferents dels que coneixem. Pensava en societats més cultes abans de llegir-la i la novel·la m'ha descobert éssers primaris.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La sega

Imatge
Domínguez, Martí. La sega . Proa, Barcelona, 2015. Sovint tenim expectatives massa altes respecte a una novel·la de la qual hem llegit bones referències. La sega , a més més, ha guanyat tota classe de premis: http://www.vilaweb.cat/noticies/la-sega-de-marti-dominguez-guanya-el-premi-de-la-critica-dels-escriptors-valencians/ Sovint acaben decebent-nos obres així, però amb el relat de Marí Domínguez ocorre el contrari, fa miques les nostres expectatives. Es tracta d’un llibre sòlid, una novel·la redona en estructura, estil, argument i personatges. L’obra és la crònica del període immediatament posterior a la fi de la Segona Guerra Mundial als masos de muntanya del nord del País Valencià. El maquis havia penetrat a Espanya per la vall d’Aran per reconquistar terreny i constituir un govern republicà a la vall, però a poc a poc va anar descobrint amb desencant que els masovers ja no volien saber res d’ideologies: la Guerra Civil havia acabat feia 6 anys i ara sols volien vi
Més informació

El pes de la papallona / Il peso della farfalla

Imatge
DE LUCA, ERRI. Ed. Bromera, 2011, 72 pàg., 13,50 €. Traducció d’Anna Casassas. Em va captivar la prosa tallada i poètica de De Luca quan vaig llegir El dia abans de la felicitat . Era inevitable seguir-lo i ara he continuat amb El pes ..., una obra de format bastant diferent, una novel·la curta en forma de faula moral, amb molts elements simbòlics. Això sí, la frase breu i les imatges pròpies de la poesia continuen marcant el seu discurs. «Havia vist isards saltar estimballs sense deixar de córrer, l'un darrere de l'altre (...) per volar d'una vora a l'altra. El seu salt era un sargit de banda a banda, un punt de sutura sobre el buit». La trama narrativa és prima, neta: s'acosta la fi del regnat del rei dels isards, un exemplar mot poderós que ha dominat els cims durant anys; però també arriba el final per al caçador que va matar sa mare, un home esquerp, solitari, que té una certa por de les dones, un home que coneix la muntanya com el seu cos. Assistirem
Més informació

L'amor de la meva vida de moment

Imatge
Pep Puig. Editorial Proa, Barcelona, 2016. Fa uns quants mesos vaig llegir la ressenya de L’amor de la meva vida en el diari Ara , i em vaig guardar el nom de Pep Puig en un raconet entre la memòria i la desmemòria. Després, un dia em va tornar de colp i buscant-ne informació en Internet vaig trobar el primer conte del volum en el web de L’Altra Editorial. L’oferien com a tast. Em va corprendre aquesta història plena del sol dels estius de la infantesa. La narració enfronta brutalment el món dels xiquets amb el dels adults i, sobretot, la dualitat amor platònic / amor físic. La temàtica es repeteix cap a la meitat del llibre en el conte “Tiet-Pare”: el xiquet, cap al final de la infància, descobreix les vastes zones d’ombra dels grans, els elements que amaguen tot el temps en el joc social, i, en especial, el sexe. També el conte “Pluja” examina un altre tema silenciat: la caducitat de l’amor entre els adults. Totes dues revelacions marcaran ben fondament el protagonista:
Més informació