El festí de Babette

Un dia d’estiu havia d’esperar un familiar en una parada del metro. Com que em causa desfici eixir de casa sense un llibre, duia aquest a la mà per si havia d’esperar. Encara no l’havia començat. L’atzar o el destí com diu Dinesenva fer que el parent tardara més de quaranta minuts a arribar, i això em va permetre llegir gran part d’aquesta obra. Aquella mateixa nit la vaig acabar.

ISAK DINESEN (1885-1962) o KAREN BLIXEN —el seu nom real— narra aquesta història amb destresa, i ho fa amb l’encís d’un conte oriental: amb personatges que irrompen en la trama entre la nit i la pluja, amb passions romàntiques impossibles, i  situant l’acció en un moment del passat no massa llunyà, però suficientment separat del moment de l’escriptura per envoltar-lo de boira.


Construïda amb eficàcia, aquesta novel·la curta de llenguatge senzill, cerca, des de la primera ratlla, el final; basteix tot un edifici complex al servei d’aquest final.

Comentaris

  1. Aquest és un cas d'adaptació perfecta del conte al cinema, en aquest cas per part del director danès Gabriel Axel.. Dues joies: la narració i la pel·lícula. I un model perfecte per a qui vol aprendre a escriure bé. Profunda, bella, eficaç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó; un model per als qui vulguen aprendre a escriure. És una narració amb una estructura perfecta: no decau el ritme en cap moment i el final ho canvia tot. Estic buscant la pel·lícula, perquè no l'he vista i tot el món me'n parla molt bé.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El pes de la papallona / Il peso della farfalla

L'amor de la meva vida de moment

La vida sense la Sara Amat