Dones d'aigua, hòmens de fang

CUCARELLA, Toni. Edicions  Bromera, Alzira, 2013, 87 pàg.
                           
  
Vaig comprar aquest llibre per un impuls: hi havia la portada de Carles Barrios, tan bonica, i un títol molt suggeridor, que feien difícil arraconar-lo en la llista dels «per a més endavant». A més a més, havia llegit obres molt sòlides de Toni Cucarella, com ara: La lenta agonia dels ametlers perduts, Els camps dels vençuts, Hòmens i falagueres i altres relats... Vaig tenir sort i no em vaig enganyar: Dones d’aigua és una novel·la curta magnífica, redona; plena de senzillesa i d’alè poètic.

El xativí ha creat una obra molt lírica. Ens hi presenta la realitat angoixant de la guerra i, sobretot, de la postguerra, però des de la visió màgica de l’adolescent de 13 anys que narra els fets. Aurora ens transmet la seua història en primera persona, amb un discurs molt fluid, acolorit per estructures molt expressives: «Prima com una palla d’arròs», «Jas quin cas!», o «Un fred que badava les pedres».

L’autor fa reviscolar el valuós lèxic tradicional de la Costera per mitjà d’aquesta jove. Paraules com ara: xarbotar, brincalet, sorribaldada, aüssar, trascoler, safunyar o aüixar recorren i il·luminen el text. Una tasca importantíssima, com en textos anteriors de Cucarella.

Hi ha dos escenaris a la història: Xàtiva i Sorió. La segona és una pedania amb poques cases de Xàtiva. A Sorió viuran la vida tranquil·la d’abans de la Guerra Civil; a Xàtiva, la incertesa durant el conflicte i la repressió posterior.

 Teniu la ressenya completa en: http://blogdelcal.blogspot.com.es/2013/11/dones-daigua-homens-de-fang.html

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La sega

Imatge
Domínguez, Martí. La sega . Proa, Barcelona, 2015. Sovint tenim expectatives massa altes respecte a una novel·la de la qual hem llegit bones referències. La sega , a més més, ha guanyat tota classe de premis: http://www.vilaweb.cat/noticies/la-sega-de-marti-dominguez-guanya-el-premi-de-la-critica-dels-escriptors-valencians/ Sovint acaben decebent-nos obres així, però amb el relat de Marí Domínguez ocorre el contrari, fa miques les nostres expectatives. Es tracta d’un llibre sòlid, una novel·la redona en estructura, estil, argument i personatges. L’obra és la crònica del període immediatament posterior a la fi de la Segona Guerra Mundial als masos de muntanya del nord del País Valencià. El maquis havia penetrat a Espanya per la vall d’Aran per reconquistar terreny i constituir un govern republicà a la vall, però a poc a poc va anar descobrint amb desencant que els masovers ja no volien saber res d’ideologies: la Guerra Civil havia acabat feia 6 anys i ara sols volien vi...
Més informació

Animal de records (Memòries)

Imatge
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Edicions  Bromera, Alzira, 2013, 267 pàg.                               Aquest volum del poeta arreplega tres dels seus llibres que havien sigut publicats feia anys i ara eren pràcticament introbables. Són Tractat de les maduixes , La parra boja i Quadern de Bonaire . Els dos primers textos són memòries.  El tercer recull impressions de les seues estades a les Illes i escrits d’opinió sobre diverses menjades: a favor de la paella, en contra de la fideuà , sobre la forma tradicional de coure l’arròs al forn, al voltant de les anguiles o entorn del seu deler pel pa (ja siga amb oli i sucre, com a la infantesa, ja siga amb tomaca refregada, amb oli i sal, els tipus de pa, la qualitat...). El títol conjunt, molt ben escollit, fa referència als versos inicials del poema  « Demà serà una cançó » , de ...
Més informació

El pes de la papallona / Il peso della farfalla

Imatge
DE LUCA, ERRI. Ed. Bromera, 2011, 72 pàg., 13,50 €. Traducció d’Anna Casassas. Em va captivar la prosa tallada i poètica de De Luca quan vaig llegir El dia abans de la felicitat . Era inevitable seguir-lo i ara he continuat amb El pes ..., una obra de format bastant diferent, una novel·la curta en forma de faula moral, amb molts elements simbòlics. Això sí, la frase breu i les imatges pròpies de la poesia continuen marcant el seu discurs. «Havia vist isards saltar estimballs sense deixar de córrer, l'un darrere de l'altre (...) per volar d'una vora a l'altra. El seu salt era un sargit de banda a banda, un punt de sutura sobre el buit». La trama narrativa és prima, neta: s'acosta la fi del regnat del rei dels isards, un exemplar mot poderós que ha dominat els cims durant anys; però també arriba el final per al caçador que va matar sa mare, un home esquerp, solitari, que té una certa por de les dones, un home que coneix la muntanya com el seu cos. Assistirem...
Més informació