La vida sense la Sara Amat
PUIG, Pep. Editorial Proa, Barcelona, 2016.
La
vida sense la Sara Amat relata
la fi de la infància i el pas a
l’adolescència d’un parell de xiquets en un petit poble, Ullastrell. Els
canvis
decisius d’aquest procés es produeixen en pocs dies (10 dies i 11 nits
de principi de setembre) que representaran una vida sencera per a Pep,
el protagonista, que tan sols té 11 anys.
Sara és una xicona de 12 molt intel·ligent. Pep està
enamorat profundament de la seua amiga, però ella sembla ja molt lluny d’ell i
de la seua colla d’amics. Sara és tan intel·ligent que li resulta molt difícil
adaptar-se a un poble amb poques perspectives com Ullastrell: «a un poble de tontos, vull dir; i aquí, encara que jo no era del
poble, també m’hi compto. I com més gran es feia, pitjor. Ella seguia sortint a
jugar amb nosaltres, però quasi a la força, com per la inèrcia de tots aquells
anys que ho havia fet.»
La Sara desapareix un capvespre del 3 de setembre mentre
juga amb la seua colla a «cuca
amagar» (a fet i amagar). Tot el poble la cerca,
inclosos els xiquets, però no la troben. Quan Pep torna aquella nit a ca la
seua àvia, amb qui passa l'estiu, descobreix que Sara s’ha amagat a la seua habitació.
La convivència amb ella en un espai tan reduït aquests 10 dies l’ajudarà a deixar la infància, a traspassar
la porta de l’adolescència, que Sara ja va creuar fa temps, i a descobrir que
els adults tenen grans secrets. Diu Pep: «Esclar
que s’havien de tenir unes bones espatlles per aguantar segons quines
penes (...) ¿Era aquest, se’m va acudir, el veritable secret de les persones
grans: la pena que duien totes a sobre?»
Teniu la ressenya completa en: http://blogdelcal.blogspot.com.es/search/label/PUIG%20Pep
Teniu la ressenya completa en: http://blogdelcal.blogspot.com.es/search/label/PUIG%20Pep
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada