Les petites virtuts
GINZBURG, Natalia, Ed. Ático de los Libros, 192 p. Traducció d'Elena Rodríguez, 15 €
En
els últims anys s'han traduït al català algunes de les obres de la
Ginzburg, nascuda el 1916 a Palerm. El 2008 Proa va publicar Estimat Michele,
i el 2015 Ático va presentar aquest volum de què parlem. Personalment
reconec que vaig cercar aquest llibret arrossegat per una ressenya
apassionada, com totes les d'Eva Piquer, en l'"Ara Llegim", el suplement
de literatura del dissabte del diari Ara.
En
realitat, era Levi el cognom familiar de Natalia. L'altre, Ginzburg, el
va prendre del seu primer marit, Leo G., militant antifeixista molt
compromès i d'origen jueu, com ella. El 1934 va publicar la seua primera
narració, però la presencia alemanya a Itàlia durant la Segona Guerra
Mundial va condicionar molt la seua vida, com veiem en algun dels
relats, per exemple "Hivern als Abruços", en què retrata el període de
tres anys que van passar la parella i els fills confinats en
semillibertat en un poblet d'aquesta regió del nord, ja que el règim
considerava molt perillós Leo Ginzburg.
Crec
que aquesta n'és una de les millors narracions. Hi podem constatar com
és de fràgil la felicitat. L'escriptora ens descriu amb lirisme la
ceguesa davant aquests mesos únics, que sols reconeix com a
meravellosos quan evoca aquells dies humils perduts per sempre. És un
relat tan ben escrit i tan intens que l'he llegit tres vegades i el
llegiria encara un parell de vegades més.
En
realitat, el volum és una recopilació de textos de no-ficció publicats
en diversos moments de la seua carrera, entre 1944 i 1946. La primera
part recull els que són de caire més narratiu i autobiogràfic, i la
segona, els que cerquen més l'assaig, tot i que contenen també elements
de la narració.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada