Catedral

CARVER, Raymond, Labutxaca, Barcelona, 2010, 240 p.
Títol original: Cathedral, 1983. Traducció: Dolors Udina.
 
Raymond CARVER, un dels millors contistes nord-americans, va morir als 49 anys de càncer de pulmó. Els últims deu anys de la seua vida, els de la relació amb la poetessa Tess Gallagher, van ser molt productius, en contraposició als deu anteriors, un parèntesi en la seua obra, a causa de l’alcoholisme desenfrenat.

Carver va publicar quatre reculls de contes en vida. Catedral n’és un dels més famosos i quasi un clàssic del segle xx. De què parlem quan parlem d’amor és un altre dels seus llibres il·lustres. Va ser reeditat amb el títol de Principiants en la nostra llengua fa dos o tres anys. En  aquesta versió s’incloïen també els fragments suprimit per l’editor nord-americà en la primera edició, que modificaren profundament el text.

Els relats que integren Catedral parlen de parelles trencades o en reconstrucció, parelles de nord-americans de classe baixa que intenten eixir avant. Són gent amb pocs estudis o sense que tenen oficis mal remunerats: cambreres, muntadors de sostres, obrers, grangers o venedors porta a porta.

Teniu la ressenya completa en: http://blogdelcal.blogspot.com.es/2013/09/catedral.html

Comentaris

  1. carina15 de novembre del 2013, a les 7:48

    Quina i·lusió que hagis parlat de Carver, m'apassiona, m'encanta, sempre que puc i torno, i m'agrada trobar blocaires que li dediquen un espai als seus blocs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Antoni13 de desembre del 2013, a les 1:20

      A mi també m'interessa moltíssim. M'agrada rellegir-ne els contes. Fa poc vaig comprar Tres rosas amarillas pel relat "La mort de Txèkhov" i per la relació amb aquest autor, i també m'han encantat els dos volums de poesia que vas recomanar el mes passat.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La sega

Imatge
Domínguez, Martí. La sega . Proa, Barcelona, 2015. Sovint tenim expectatives massa altes respecte a una novel·la de la qual hem llegit bones referències. La sega , a més més, ha guanyat tota classe de premis: http://www.vilaweb.cat/noticies/la-sega-de-marti-dominguez-guanya-el-premi-de-la-critica-dels-escriptors-valencians/ Sovint acaben decebent-nos obres així, però amb el relat de Marí Domínguez ocorre el contrari, fa miques les nostres expectatives. Es tracta d’un llibre sòlid, una novel·la redona en estructura, estil, argument i personatges. L’obra és la crònica del període immediatament posterior a la fi de la Segona Guerra Mundial als masos de muntanya del nord del País Valencià. El maquis havia penetrat a Espanya per la vall d’Aran per reconquistar terreny i constituir un govern republicà a la vall, però a poc a poc va anar descobrint amb desencant que els masovers ja no volien saber res d’ideologies: la Guerra Civil havia acabat feia 6 anys i ara sols volien vi
Més informació

El pes de la papallona / Il peso della farfalla

Imatge
DE LUCA, ERRI. Ed. Bromera, 2011, 72 pàg., 13,50 €. Traducció d’Anna Casassas. Em va captivar la prosa tallada i poètica de De Luca quan vaig llegir El dia abans de la felicitat . Era inevitable seguir-lo i ara he continuat amb El pes ..., una obra de format bastant diferent, una novel·la curta en forma de faula moral, amb molts elements simbòlics. Això sí, la frase breu i les imatges pròpies de la poesia continuen marcant el seu discurs. «Havia vist isards saltar estimballs sense deixar de córrer, l'un darrere de l'altre (...) per volar d'una vora a l'altra. El seu salt era un sargit de banda a banda, un punt de sutura sobre el buit». La trama narrativa és prima, neta: s'acosta la fi del regnat del rei dels isards, un exemplar mot poderós que ha dominat els cims durant anys; però també arriba el final per al caçador que va matar sa mare, un home esquerp, solitari, que té una certa por de les dones, un home que coneix la muntanya com el seu cos. Assistirem
Més informació

L'amor de la meva vida de moment

Imatge
Pep Puig. Editorial Proa, Barcelona, 2016. Fa uns quants mesos vaig llegir la ressenya de L’amor de la meva vida en el diari Ara , i em vaig guardar el nom de Pep Puig en un raconet entre la memòria i la desmemòria. Després, un dia em va tornar de colp i buscant-ne informació en Internet vaig trobar el primer conte del volum en el web de L’Altra Editorial. L’oferien com a tast. Em va corprendre aquesta història plena del sol dels estius de la infantesa. La narració enfronta brutalment el món dels xiquets amb el dels adults i, sobretot, la dualitat amor platònic / amor físic. La temàtica es repeteix cap a la meitat del llibre en el conte “Tiet-Pare”: el xiquet, cap al final de la infància, descobreix les vastes zones d’ombra dels grans, els elements que amaguen tot el temps en el joc social, i, en especial, el sexe. També el conte “Pluja” examina un altre tema silenciat: la caducitat de l’amor entre els adults. Totes dues revelacions marcaran ben fondament el protagonista:
Més informació