Contes del neguit

CONRAD, Joseph, Editorial Alpha, Barcelona, 2012, 220 p., 24,00 €.

Títol original: Tales of unrest, 1898. Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Una introducció excel·lent al món de CONRAD, si no el coneixem encara. Podem trobar-hi tots els seus temes habituals: l’amistat, la deslleialtat, el mal en la natura, el destí... Tot açò emmarcat en una narrativa d’aventures de llenguatge acuradíssim, carregada de psicologia i amb antiherois com a protagonistes.

Joseph Conrad va nàixer a Berdítxiv (Polònia), encara que aquesta localitat es trobava aleshores sota el domini de l’Imperi Rus. La seua família pertanyia a l’aristocràcia. Son pare va ser un nacionalista polonès molt actiu, cosa que li va ocasionar moltes dificultats amb les autoritats russes. Va perdre sa mare quan tenia 8 anys i son pare, una mica després, als dotze. Va ser educat per un oncle durant poc temps, perquè s’embarcà cap a Malàisia com a mariner. Va navegar durant anys per aquesta zona i per Àfrica. Aprengué l’anglès en aquesta època de convivència amb mariners britànics. Es va retirar a escriure el 1896, als 36 anys, després de contraure una malaltia al Congo.

Teniu la ressenya completa en: http://blogdelcal.blogspot.com/

Amb els ulls d'una nena de dotze anys

HESCHELES, Janina, Riurau Editors, Barcelona, 2012, 113 p., 13,50 €.

Traducció: Guillem Calaforra.

Aquest és el relat d’una xiqueta polonesa del procés de persecució i extermini dels jueus entre 1941 i 1943 a la ciutat de Lwów, enclavada a la regió de Galítzia, que pertany actualment a Ucraïna. Va redactar els fets en un quadern immediatament després de ser rescatada del camp de treball. La va alliberar-ne un grup de la resistència polonesa del Consell d’Auxili als Jueus.

Alguns pensaran que parle d’un text similar al Diari d’Anna Frank. Tanmateix, res a veure. O poc a veure, perquè no ens presenta d’una manera intimista la convivència d’un grup de persones en un petit pis amagat, com en el cas de l’alemanya, sinó que ens ofereix una visió infantil però detallada del terror i del caos que assolava els carrers de la ciutat polonesa; una visió carregada de dades d’importància documental.

S’hi narra, doncs, l’ocupació alemanya de l’urbs i la creació d’un camp de treball per als jueus als afores de Lwów, al carrer Janowska. La persecució dels jueus serà cada vegada més intensa amb el pas del mesos.

Hi ha dos fets que m’esborronen en el text. L’un, la participació ciutadana d’ucraïnesos en les pallisses als jueus; un capteniment ferotge, difícil de pair. 

Teniu la ressenya completa en: http://blogdelcal.blogspot.com/

Canvi de nom: Blog del Cal

El passat mes de febrer l'Institut d'Estudis Catalans va decidir fer alguns canvis en el diccionari normatiu, com ara, l'acceptació de l'estructura apropiar-se de (Apropiar-se de les terres d'algú.). Fins ara, només s'acceptava apropiar-se + complement directe.

Una altra de les variacions importants que ha introduït (per fi!) és l'acceptació de les paraules blog i bloguer. Ací teniu l'enllaç al butlletí de l'Institut. <http://www.iec.cat/activitats/butlleti/butlleti_iec.asp?numero=173> 

Aquests canvis tan justos ja estan reflectits en la versió en internet del diccionari de l'IEC. Apliquem les modificacions immediatament al blog i això ens obliga a canviar-ne l'adreça: des del divendres 1 de març és http://www.blogdelcal.blogspot.com

La gatera

VILLANUEVA I PERARNAU, Muriel, Amsterdam Llibres, Badalona, 2012, 149 p., 15,95 €.

Muriel Villanueva va nàixer a València. Actualment fa de professora d’escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura Creativa de l’Ateneu Barcelonès. Aquesta és la seua quarta novel·la, un text interessant de cerca interior que paga la pena llegir, una ficció molt psicològica.

La gatera és una obra que pot enganyar-nos en l’acostament inicial. Comença suaument i les pàgines van succeint-se amb amabilitat. Sembla un llibre tranquil: la vida d’una xica comuna, Raquel. Però, a poc a poc, va desdoblant-se i allò que semblava una vida transparent esdevé opaca i intricada com no hauríem imaginat.

La trama, tènue, ens arriba a través de les pàgines del diari de Raquel. Va perdre anys enrere la seua família en un accident de trànsit. Creix amb la seua àvia, però un dia aquesta mor i la xica hereta dos pisos simètrics en un edifici de Barcelona. Decideix traslladar-s’hi per estudiar a la universitat literatura. Establir-se en aquesta nova casa li permetrà conèixer persones valuoses, com ara l’Arnau, el seu xicot, o la senyora Mercè, una veïna solitària. Lloga un dels pisos a Ricard, i aquest fet la farà enfrontar-se definitivament al passat.

Teniu la ressenya completa en: http://blogdelcal.blogspot.com/