El festí de Babette
Un dia d’estiu havia d’esperar un familiar en una parada del metro. Com que em causa desfici eixir de casa sense un llibre, duia aquest a la mà per si havia d’esperar. Encara no l’havia començat. L’atzar o el destí — com diu Dinesen — va fer que el parent tardara més de quaranta minuts a arribar, i això em va permetre llegir gran part d’aquesta obra. Aquella mateixa nit la vaig acabar. ISAK DINESEN (1885-1962) o KAREN BLIXEN —el seu nom real— narra aquesta història amb destresa, i ho fa amb l’encís d’un conte oriental: amb personatges que irrompen en la trama entre la nit i la pluja, amb passions romàntiques impossibles, i situant l’acció en un moment del passat no massa llunyà, però suficientment separat del moment de l’escriptura per envoltar-lo de boira. Construïda amb eficàcia, aquesta novel·la curta de llenguatge senzill, cerca, des de la primera ratlla, el final; basteix tot un edifici complex al servei d’aquest final. Teniu la ressenya completa en: http://blogde