L'amor de la meva vida de moment
Pep
Puig. Editorial Proa, Barcelona, 2016.
Fa
uns quants mesos vaig llegir la ressenya de L’amor
de la meva vida en el diari Ara,
i em vaig guardar el nom de Pep Puig en un raconet entre la memòria i la desmemòria. Després, un dia
em va tornar de colp i buscant-ne informació en Internet vaig trobar
el primer conte del volum en el web de L’Altra Editorial. L’oferien
com a tast. Em va corprendre aquesta història plena del sol dels
estius de la infantesa. La narració enfronta brutalment el món
dels xiquets amb el dels adults i, sobretot, la dualitat amor
platònic / amor físic.
La
temàtica es repeteix cap a la meitat del llibre en el conte
“Tiet-Pare”: el xiquet, cap al final de la infància, descobreix
les vastes zones d’ombra dels grans, els elements que amaguen tot
el temps en el joc social, i, en especial, el sexe. També el conte
“Pluja” examina un altre tema silenciat: la caducitat de l’amor
entre els adults. Totes dues revelacions marcaran ben fondament el
protagonista: de colp, el faran fora del paradís de la infantesa per
sempre.
«Però
aquell matís de l’amor –fet de xiscles i esgarips- em superava
completament. Així doncs, ¿era això, en veritat, l’amor entre un
home i una dona: fer-se mal d’aquella manera?»
(p. 86 i 87)
«Clara
Bou» és una peça clau en l'obra de Puig, una obsessió. Recull la
desaparició d’una preadolescent en un poblet, Ullastrell, mentre
juga amb els amics a fet i amagar. És tan fonamental perquè és el
germen de la novel·la La
vida sense la Sara Amat i
del conte llarg «L’amor de la meva vida de moment».
En
teniu la ressenya completa en:
http://blogdelcal.blogspot.com.es/2016/07/lamor-de-la-meva-vida-de-moment.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada